22/3/2026 Crònica Xavi Vila
Sortim amb un garbí ferm,
vint nusos tensos,
dos-cents vint marcant el rumb
i un mar que no admet silencis.
L’onada colpeja dura,
insistent, gairebé hostil,
i a la línia ja s’endevina
que el dia no serà fàcil.
Sortida, massa perfecte,
recte com una condemna,
i la corrent, obstinada,
desordena tota estratègia.
En Jaume Infiesta s’hi encalla,
la boia el reté un instant; (vaja, que se la menja)
d’altres surten com poden,
negociant amb cada embat.
Però el gruix s’alça quan toca,
i proa amunt, decidit,
acceptant que avui la mar
demanarà més que ofici.
Potser no tots resistiran
el pols llarg de la regata,
però ningú gira cua
quan el vent apreta l’ànima (bé, algun retirat, sí, però per sana prudència)
Davant, les cenyides cremen,
angles fins, tensió constant,
argulls ràpids, gairebé vius,
amb el vent mossegant fort.
El segon llarg s’obre massa,
s’escapa lleu del seu traç,
i a la següent cenyida
tot torna a ser més ajustat.
En Pau, des de la popa,
retalla aigua amb decisió;
en Vila dubta un instant
en una virada amb pressió.
El marge es fa perillós,
l’aigua sembla massa a prop,
però aguanta la posició
amb nervi, amb instint i amb cor.
A l’empopada respira,
s’estira cercant espai,
i a la tercera cenyida
torna a obrir-se, lent però clar.
Aleshores ja no falla,
troba el ritme, troba el pas,
i resol la maniobra
sense estridències ni daltabaix.
Dia de bolcades i aigua,
de caigudes i de tornar,
l’Arnau gira i es redreça,
sense deixar de lluitar.
En Bernat arriba digne,
tot i acabar besant terra, al Rocatel i tornen junts, amb el Washid i el quad,
amb la sal encara en guerra.
Jornada dura i viva,
d’aquelles que et fan sentir,
que exigeixen entrega plena
i no admeten mig camí.
D’aquelles que, quan s’acaben,
et deixen un rastre estrany:
no saps ben bé què has vençut,
però saps que ha valgut l’afany.
15/3/2026 Crònica Xavi Vila
Crònica: ja dirà el Jaume, però ha estat un dels dies més complexes, mai vist. Una mica com la vida mateixa: volatilitat del preu del petroli, de la renda variable i inversament dels tipus d’interès, tot en una hora !!!
Les rolades eren cada 4/5 minuts, seguides de canvis d’intensitat, passant de 4 nussos a 12 ó a 30 !!!
Mooolt distret , tipus toro mecànico (una mà sempre a les cintxes per si et fotia estrabada).
Triangle muntat a llevant, sortim cada un amb un vent diferent….alguns cenyint, altres empopats, altres que no arribaven a la línia….vent, locu, locu.
Primera boia, més o menys tranquils, passo davant, però el David pilla un fil de vent al «llargo» i ens passa a tots. Ens barallem entre cenyida, empopada i través per arribar a la boia 2, Arnau, Arnoud i Jaume i allà comencen les ratxes de 25knds cap amunt. Amb cadència irregular, més o menys de Gregal, però tornava després a llevant. Alguna bolcada (Vivó) i canvien les posicions: cap a terra la majoria i queden dos «toreros» un a cada punta del triangle, el Jaume i servidora, que hem decidit que «hemos venido a jugar» i continuem. Veig una ratxa on el Jaume encara no sé com està viu. Com a mínim, ha estat «violación en grado de tentativa» pel soroll que feia la vela.
En fi, molt entretingut, una mica perillós però per aprendre’n. Així és la vida del patinaire !!
Visca el Barça !!!
8/3/2026 Crònica Arnoud de Witte
La previsió no era gaire encoratjadora ahuí, però cap a les 11 deixa de ploure i Jaume Infiesta, al peu del cañó com sempre, avisa qu’entra ventet i que ja son 4 navegants. S’hi suma l’Arnau i sortim 6 cap a línea, l’Eric pita avis i abans de començar procediment, annula. Un seté está montant a platge. Esperem al Xavi Vila i el vent de llevant acompanya pujant cap als 10-12 nusos. Sortim per babord, tots bastant a prop. Vaig segon per sobrevent amb intenció d’aguantar per tenir estribord a mida qu’els companys vagin virant. Surt bé, allargo i viro directe cap a boia (pel que sembla aprofitant una rolada de 20 graus). Passo primer, llarg xulísim qu’es fa curt i guanyo distancia fins l’empopada, que s’apropan molt el Xavi i l’Arnau. Ultima cenyida d’infern (al menys per mi), amb Xavi fent correr al seu estil i Arnau cenyint al máxim. Marco al Xavi, aguanto a duras penas i passo primer, Xavi segon a tres eslores, Arnau, Rafel, els Jaumes i Jordi. Regata molt maca. Content i sanament cansat.
1/3/2026 Crònica Rafel Farrés
Avui al tenir al Pau, Arnau i Jaume Infiesta al Gran Premi de Badalona, érem poquets a la regata. Per sort, i una mica sorpresa, ha vingut el Xavi Vila a navegar amb un dia on la previsió més optimista donava 5 nusos de vent.
Sortim amb un vent a 160º, i tot i intentar assegurar la sortida per comitè, el Xavi es cola maniobrant bé i em desventa a la sortida. Amb l’Arnoud més a sotavent no tinc altre remei que virar per no quedar sense vent. Navegant cap a la dreta, veig que el vent va fent roladetes cap a garbí. Veig que la cosa encara podria sortir bé. A mesura que avanço, veig les rolades segueixen en la mateixa direcció, i ja veig clar que podré agafar un bon avantatge. En arribar a la primera boia es confirma, ja que l’Arnoud i el Xavi, que a més s’estan desventant entre ells i queden una mica lluny.
De tota manera els continuo vigilant durant tota la regata perquè no em passi el de l’altre dia, on per una rolada vaig passar d’anar primer a entrar l’últim. Em fico molt en les zones de vent virant per evitar les zones amb menys vent i puc mantenir l’avantatge i acabar primer.
El vent ha sigut fluixet, de 4/5 nusos, però amb una mar plana s’ha pogut navegar bé tota la regata.
11/1/2026 Crònica de Rafel Farrés
El triangle està muntat per un vent de garbí d’uns 5/6 nusosa 220º, amb rolades a 230º/240º.
A la sortida intento sortir per comitè, ja que el vent te tendència a anar a la dreta, estic ben situat, però el Remy amb habilitat acaba entrant per sobrevent. Sortosament, puc agafar més velocitat i orsant en puc situar davant d’ell per poder virar. En arribar a boia viro curt i a sobre el se’n va més a l’esquerra i el Remy que ha virat més llarg pot passar la boia directa. Després de la trabutxada busco situar-me a sobrevent d’ell per arribar a la boia 3 amb interior i allà el puc passar i mantenir la posició fins al final.
El Remy li ha agafat el truquet al patí del Lilu prou de pressa. A la sortida m’ha semblat que li ha costat una mica mantenir la cenyida, però al cap de poc ja ho ha resolt. Avui l’Arnau s’estrenava a la 1ª categoria i ha recuperat molt respecte a la posició que tenia. Bona regata del Jaume Vivó, molt a prop dels 3 primers. El Jaume Infiesta provant noves tècniques de virada no se n’ha sortit i l’ha avançat el Francesc, que cada dia va més ràpid. El Jordi Barri, molt voluntariós ha aconseguit acabar una regata que s’ha fet llarga.
Crònica de Remy Rondeau
En el segon llarg el Rafel i jo em entrat junts a la boia i al estar a 3 eslores i interior li he hagut de deixar aigua i s’ha m’ha escapat . El la 2a cenyida ja em agafat molta ventatge a la resta de Barcos , però poc a poc l’Arnau anava disminuint distàncies . A estones tenia mes bona cenyida que jo ( jo anava caient a sota vent ) i a pesar que estava lluny retallava distàncies . Crec que hi havia zones de vent diferenciat . De fet era ina mica rolon . Ja a la ultima cenyida i en Rafel lluny de mi he anat fent una mes bona cenyida que l’Arnau . Bonaregata !!!! I bon Barco Lilu !
A la primera cenyida he avançat al Rafel perquè ell a hagut de repicar i jo he anat directa; he allargat mes el bordo de platja que ell !
